Entrevista a Víctor Català

Hotel Mèlia Barcelona Sarrià, 19h. Ens acomodem als sofàs del hall i ens endinsem en una conversa informal amb Víctor Català, autor del llibre ¡Quiero entender de economía!.

El primer que ens ha cridat l’atenció és el títol del llibre, ¡Quiero entender de economía!. Creu que és possible entendre l’economia d’una manera senzilla?

Sí, pel que fa entendre el més senzill de l’economia. Entendre totes les implicacions és més complicat però entendre el mecanisme bàsic no és tant difícil.

Així doncs, quan va decidir escriure al llibre a quin target volia dirigir-se?

Jo em volia dirigir a gent com vosaltres, és a dir, a gent que llegeix, que està preocupada per l’economia i té una certa capacitat d’aprenentatge. No era per economistes, però tampoc era per qualsevol persona del carrer. Era una mica per gent del vostre perfil.

Com li va sorgir l’idea d’elaborar un llibre posant com a context una conversa amb el seu nebot?

Va ser perquè els llibres d’economia són molt aspres i volia donar un aire més informal o més fàcil de llegir, més atractiu. Però també hi ha un altre tema, crec que vaig acabar de decidir-me quan aquesta teòrica conversa m’ajudava a avançar en el llibre. A vegades per passar d’un tema a un altre d’una manera totalment objectiva, racional i acadèmica és difícil en canvi, utilitzant la pregunta és més fàcil.

Podríem dir que l’estructura del llibre segueix alguna mena de guió? És a dir, va del més bàsic al més complet per poder acabant entenent què i com ha sorgit la crisis i la possible sortida d’aquesta?

Sí, evidentment al principi al capítol I és on es parla de la Gran Fórmula Macroeconòmica que tot i ser el més bàsic és casi el més important. És necessari entendre aquesta Gran Fórmula, a partir d'una explicació senzilla. Sabem que quan hi ha més demanda a l’economia hi ha més treball, perquè hi ha més oferta i s’ha de cobrir aquesta demanda i això fa que l’economia creixi i per tant, augmenta el PIB. És una idea molt senzilla. A més, també es veuen altres coses. Un exemple clar és quan hi ha la tendència a l’estalvi de la població en general i aquesta provoca una caiguda de l’economia.

És a dir, tota aquesta part és bàsica i la més important. A partir d’aquí es parla de totes les grans polítiques econòmiques que són la monetària, la fiscal i les de desenvolupament. La fiscal està més lligada a la fórmula i és la que explico primer, la monetària és la més abstracta i la divideixo en tres passos, una d’aquetes parts és què són els diners. Després parlo de la política de desenvolupament i finalment, parlo més de les crisis i faig una mica de dissertació o diàleg, no tant acadèmic o teòric.

El primer que s’exposa i anirà apareixent al llarg del llibre serà la Gran Fórmula Macroeconòmica. És bàsic conèixer aquesta fórmula per entendre el funcionament de l’economia?

Jo crec que sí, és a dir, si algú entén amb profunditat la Gran Fórmula Macroeconòmica quan l’amplio i la desenvolupo i aconsegueix explicar què és cada cosa i perquè, ja té molt de guanyat. Així, pots arribar a entendre més economia del que probablement saben molts ministres d’economia.

Creu que s’hauria d’impartir l’assignatura d’economia com a matèria obligatòria a l’escola? Potser així la societat estaria més preparada, no?

Jo crec que sí, perquè al cap i a la fi és una de les coses més importants de la societat. De fet, es veu en els temes electorals, on el tema econòmic és fonamental, si hem de votar amb coneixement de causa el millor és entendre d’economia. Si es parla d’un tema econòmic i no en saps res et poden enganyar, per tant és bastant important entendre d’economia encara que només sigui per un assumpte electoral.

La gent no sap suficient sobre economia perquè la troba confusa o no l’entén?

Sí, efectivament crec que és així. L’economia, més concretament, la microeconomia familiar és més fàcil d’entendre així com l'economia de les empreses. El que entenem com a macroeconomia és com una cosa bastant abstracte i a vegades fa por, perquè la gent no l'entén. Fins i tot hi ha economistes que no l’arriben a entendre mai. Així que aquest llibre també estaria dirigit als economistes que haurien de repassar aquest tema. Penso que si entres amb una mica de ganes no és tan difícil entendre. L’objectiu del llibre és aquest, que la gent pugui entendre aquests factors de manera relativament fàcil.

Pensa però que l’aparició de la crisi econòmica ha motivat a la gent a voler saber-ne més sobre economia?

Claríssim, estic totalment d’acord. La idea d’escriure el llibre va sorgir arrel de converses amb amics quan va estellar la crisi. Jo vaig començar a donar respostes i a intentar elaborar-les i d’aquí va sortir la idea d’escriure el llibre. Però sí, hi ha hagut molt més interès a partir de la crisi.

Quins problemes planteja el PIB com a únic mesurador del benestar d’un país? Quins altres índex poden ser més significatius o verídics en aquest sentit?

Moltíssims, jo crec que al llibre ja ho explico. Hi ha el treball que no està remunerat però que pot donar molta satisfacció a la gent i això no es contempla en el PIB així com l'economia submergida.

Quins altres índex creu que serien més significatius en aquest sentit, un exemple podria ser l’índex de desenvolupament humà?

Sí, de fet és un tema que no he treballat mai i ara que ho dius és una bona eina per treballar, perquè fer un bon índex és bàsic. Aquest podria ser molt millor d’entrada i segurament, també se'n podria fer algun altre que valorés com està un país de satisfacció econòmica.

Relacionant aquesta qüestió amb l’anterior, on ja hem esmentat la crisi econòmica, podem assegurar que el gran mal de la crisi és que acabem sent “esclaus del PIB”?

Jo no dic que la causa sigui que som esclaus del PIB. Sí que és cert que som esclaus del PIB, ja que volem créixer sempre. El capitalisme actual no està preparat per donar treball a tothom i fer créixer el PIB, aquest és el problema. La nostra crisi s'emmarca en un context on el país és ric, és a dir, hi ha béns i serveis per tothom. El problema vé quan el PIB no creix d’una determinada manera, perquè no hi ha feina per tots. Aquesta és la dificultat que tenim actualment.

Al llibre es diu que seria necessari establir o crear un sistema econòmic millor que no ens fes dependre del PIB. Això és possible?

Jo crec que l’únic sistema que funciona al món és l’economia de mercat, no n’hi ha cap més a la història que hagi funcionat. La qüestió és que l’economia de mercat pot regular-se i domesticar-se. Respectant l’economia de mercat i l’incentiu per la creació d’empreses es pot millorar molt el sistema per no dependre tant del PIB i perquè es pugui donar a tothom feina. Es pot fer però és francament complicat.

Un altra tema del qual es parla al seu llibre és la política fiscal. Creu que en la situació en la que es troba Espanya és millor aplicar una política fiscal restrictiva o expansiva?

Crec que la política fiscal que s’està portant avui en dia és la correcta. És a dir, el fet que hi hagi dèficit mostra que la política que s'està duent a terme és expansiva. En resum, l'estat gasta més del que ingressa. Per tant, tendeix a fer créixer l’economia. Tampoc pot ser molt expansiva perquè llavors s’endeutaria massa l’estat i hi hauria un problema de finançament, seguit d’un problema de deute. Llavors aquest obstacle de deute faria que l’estat no pogués gastar i això seria un desastre. Per tant, ha de ser expansiva en la mida que es pugui finançar d’una manera racional.

I en el cas de la política monetària, restrictiva o expansiva?

La política monetària és molt abstracte i de fet, ara està molt de moda, més que la fiscal, perquè hi ha molta creació de diners com els bancs centrals que fan compra de deute pública o privada. La gent es pensava que creant molts diners i utilitzant una política monetària molt expansiva s’ajudaria a reactivar l’economia. Tot i que per molts diners que posis al mercat si la gent no els vol gastar, la tècnica no serveix de res.

Pensa que el BCE hauria d’ajudar més als països que ho necessiten? Perquè com hem pogut llegir al llibre, el problema ve de la política d’austeritat que promulga el BCE. Encara hi ha aquesta política o ja es més expansiva?

La política d’austeritat era impulsada per l’antic director del BCE i des que va arribar Draghi, la política monetària europea és molt expansiva, tant com l’americana o més. De fet, recordo que quan em van fer una entrevista a la televisió llavors ja era expansiva, ara encara més.

Un altre fet que ens ha cridat l’atenció són les polítiques de desenvolupament. Segons aquestes, és necessària una millora del nivell educatiu i també pel que fa el creixement autònom. Creu que a Espanya s’incentiven l'educació i el creixement autònom?

El govern ha donat seguretat a l’inversor o a l’autònom. S’ha fet un mínim perquè el clima sigui suficient per impulsar l’emprenedoria, tot i que és podria fer molt més. Hi ha moltes dificultats per crear empreses, per tant només s’ha donat el clima. En quant a educació espanyola és bastant correcta però és francament millorable, hi ha un nivell mig-baix dins dels països desenvolupats. Per tant, estem a mitges amb aquest tema.

És necessari crear noves polítiques que ajudin a desenvolupar el creixement autònom?

Sí, crec que s’han de facilitar clarament. Hi ha poca feina i a partir d’ara s’haurà de ser autònom, a vegades és així i no hi ha més remei.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, en els últims 3 anys han emigran 525.358 joves d’entre 18 i 35 anys. Aquesta dada demostra que hi ha més oportunitats d’emprendre a fora del país?

Si partim de la Gran Fórmula Macroeconòmica tenim la demanda i l’oferta. La població demanda el que vol demandar, llavors qui ho ofereix? Hi ha serveis normals que sempre s’ofereixen al mateix lloc on es demanden. És a dir, el que són productes industrials es demanden a uns països determinats, on aquests són molt bons. Per exemple, Alemanya és un país molt desenvolupat que fabrica productes que tenen molt més pes que els que es fan aquí. Així, ells ho tenen molt més fàcil, ja que tenen una demanda conjunta, no només la del seu país sinó la de la resta del món.

Espanya és un país que industrialment no té molt pes. Creix molt la demanda però importem més perquè no estem produint aquí i això és un problema. Al arribar la crisi, molta gent emigrava a Alemanya perquè hi havia més bones empreses, no perquè la política econòmica d’allà sigués millor sinó perquè històricament el teixit industrial és millor. Aquí tenim un sector fantàstic que és el turisme, tenim molt bon clima i un país segur, això fa que a l’estiu l’atur baixi molt perquè hi ha molta demanda del sector turístic.

Creu que a Espanya li falten ganes per emprendre o diria que és la gent que té por a arriscar-se?

És possible que Espanya tingui menys tradició d’emprenedoria però no diria que és per por. A nivell espanyol, no crec que la gent tingui menys esperit emprenedor o menys ganes de fer coses. Possiblement, és un problema de tradició. L’emprenedoria s’ha d’incentivar des de les escoles. Per altra banda, la majoria de vegades que es comença una empresa es fracassa i aquesta sensació de fracàs, també s'haurien de solucionar a partir d'ajudes amb mesures positives. Al final, els empresaris bons són un agent econòmic molt valorats, ja que donen feina a molta gent.

Rebre ajudes o subvencions és molt complicat i sense aquestes és difícil ser econòmicament solvent com per emprendre en un negoci. Tot i així, alhora es vol incentivar l’emprenedoria. En què quedem?

L’ajuda financera pot venir de l’estat via subvencions o ajudes públiques o també, pels bancs a partir de préstecs. Hi havia la tradició que a EUA els bancs donaven diners simplement perquè veien que tenies ganes i a més, comptaves amb un bon projecte. En canvi, això aquí no ha passat mai, si no tenies garanties no et donaven res. És a dir, aquesta idea de si té un bon projecte et dono diners, és un pensament de la cultura anglosaxona que funciona, ja que molta gent ha tirat d'això per tirar endavant un projecte.

Des de l’administració pública també es podrien fer propostes per incentivar l'emprenedoria com crear un mecanisme d’avaluació per veure com evoluciona un projecte i ajudar-lo. Aquesta mesura ajudaria a millorar l’economia.

Per concloure amb el bloc d’emprenedoria. Com es podria impulsar el creixement autònom o l’emprenedoria si és el motor econòmic d’un país?

Hi ha quatre o cinc punts que poso al llibre que són: finançament, temes administratius, l’educació, l’ambient social d’emprenedoria, ajudes concretes (financeres i administratives), seguretat (jurídica o ciutadana). En resum, és bàsic que hi hagi unes garanties de seguretat, educació i unes ajudes administratives.

Una de les temàtiques que no hem tractat i m’agradaria fer una esmena abans de finalitzar l’entrevista és la sortida de la crisi. En unes declaracions Luís de Guindos afirmava que aquest any veia possible la sortida de la crisi si no hi havia riscos polítics. Fins a quin punt és certa aquesta afirmació?

Què vol dir sortir de la crisi? Des del moment que el país va començar a créixer i es van reequilibrar factors com el déficit després de la davallada, podríem dir que ja hem començat a sortit de la crisi. Tot i que per sortit del tot falta resoldre l’atur. El país ja és ric, funciona i va creixent. No decreix ni té un problema de desequilibri. L’única dificultat és que hi ha poc creixement i molta atur. Per tant, per absorvir aquest atur falta creixement, i això no es farà en un any. En definitiva, si continua havent aquest atur hi continuarà havent crisi.

#Entrevista #VictorCatalà #Quieroentenderlaeconomía #closeconomy