¡Quiero entender de economía!, de Víctor Català (2014)

Any de publicació: 2014

Títol: ¡Quiero entender de economía!

Autor: Víctor Català

Col·lecció: Empresa

ISBN: 9788416096534

Pàgines: 142

Sempre he pensat que entendre i sobretot endinsar-se en l’economia era un fet complicat i fins i tot una mica obscur, si més no, això em semblava. Víctor Català, aconsegueix a partir d’aquest llibre mostrar als lectors la facilitat relativa dels conceptes macroeconòmics. Direm relativa perquè està clar que tot i que moltes ressenyes asseguren que aquest llibre està destinat al ciutadà de carrer això no és del tot cert, ja que és necessari gaudir d’una mínima base per entendre el funcionament de l’economia. Així doncs, aquest mini manual està destinat sobretot per estudiants novells d’economia que vulguin augmentar el seu coneixement sobre allò que els envolta i que tant ressona en els mitjans de comunicació. L’objectiu principal de l’autor és anar de menys a més, començant per allò més fàcil fins a comprendre el més complicat com què és la crisi i com seria la possible sortida d’aquesta.

Víctor Català, economista de professió i consultor, es va llicenciar en Economia General a la Universitat de Barcelona al 1985 per posteriorment iniciar la seva carrera com a professional de l’auditoria, fins arribar a ser soci d’una firma multinacional. Actualment, es dedica a la consultoria empresarial.

Segurament, el fet més característic i en part, simbòlic del llibre és la presentació que decideix fer l’autor a l’hora d’estructurar-lo, ja que estableix la simulació d’una conversa on hi ha pregunta-resposta. Està clar doncs que deixa de banda la formalitat i la rigidesa que moltes vegades defineixen, de manera equivocada o no, els llibres d’economia per explotar el dinamisme. Una presentació titllada d’original i que permet ajudar a elaborar un guió dels capítols senzill, sense que els salts d’un tema a un altre suposin una pèrdua del fil conductor de la trama. D’aquesta manera, Víctor Català escull un ambient còmode com el que podríem tenir a casa després de fer el sobretaula i es submergeix en una conversa informal, on ell i el seu nebot resoldran les preguntes que acabaran donant sentit al llibre.

¡Quiero entender de economía! no deixa de ser una petita classe magistral dividida en 12 capítols, on s’engloben tres grans temàtiques. Sense perdre el rigor informatiu, l’autor duu a terme l’explicació dels conceptes a partir de l’ús d’exemples per reforçar la seva comprensió.

Les tres grans temàtiques que l’autor tracta al llarg del llibre són les que s’expliquen en el primer, tercer, sisè, setè i desè capítol.

Primerament, fa esmena al concepte més transcendent del llibre: la "Gran Fórmula Macroeconòmica”. El fet de tenir coneixement d’aquest concepte és bàsic per comprendre el temari que anirà apareixent en els capítols que vindran a continuació. Així doncs, Víctor Català fa ús de la “Gran Fórmula Macroeconòmica” per explicar que despesa és igual a ingrés. D’aquesta manera, s’intenta exposar que tot el que genera despesa per un, es converteix en ingrés per altres i per tant, és com un peix que es mossega la cua. A mesura que avanci el llibre la importància d’aquesta fórmula es va fent notària, ja que se sumen nous factors que serveixen a l’autor per desenvolupar les polítiques fiscal, monetària i de desenvolupament.

El segon gran bloc englobat pels capítols tercer, sisè i setè parlen de les polítiques fiscals, monetàries i de desenvolupament. Dins d’aquest bloc, hem d’al·ludir la importància que té conèixer els diferents tipus de polítiques que estan regulades des dels diferents governs perquè això ens ajuda a conèixer el funcionament i l’estructura econòmica de cada país.

L’autor parla de la política fiscal expansiva i restrictiva, on s’aplica una o altra en funció de les necessitats del govern. Un exemple de política fiscal expansiva és el crack de 1929, on es va intentar estimular la demanda a partir d’un augment de la despesa pública i de la baixada d’impostos. Per altra banda, la política fiscal restrictiva s’aplica en el moment que hi apareix la inflació. En aquest cas, es produeix una disminució del PIB i del dèficit públic, mentre al mateix temps pugen els preus. Tot i així, tal i com comenta Víctor Català, són molts els líders europeus que vist la situació actual de molts països europeus es decanten per una política d’austeritat, perquè encara que tingui efectes negatius a curt termini acaba sent efectiva a llarg termini. Quan el deute públic existent o el dèficit públic són difícilment sostenibles no hi ha cap altra solució que aplicar aquest tipus de política, és pràcticament una obligació reduir el dèficit. Encara que com afirma l’autor “no és molt popular i no és fàcil defendre-la políticament”. I no és d’estranyar, qui vol tenir llençar-se a una piscina on encara no hi ha aigua però on asseguren que en un parell d’anys n’hi haurà?

La política monetària, a l’igual que l’anterior, també té dos variants: l’expansiva i la restrictiva. Mentre que l’expansiva pretén augmentar la quantitat de diners a partir de la disminució dels tipus d’interès i de l’augment de la sol·licitud de préstecs, la restrictiva vol tot el contrari. El seu objectiu està en reduir la inflació mitjançant la reducció de la pressió a l’alça sobre els preus. Així doncs, l’autor assegura que és aconsellable utilitzar aquesta segona opció a l’hora d’establir la política monetària vist la complicada situació que viu el nostre país actualment.

De les tres polítiques narrades, la més important és la de desenvolupament. I per què? Doncs molt bàsic. Gira entorn el nivell educatiu i la incentivació de l’esperit empresarial i podríem dir que és un recurs necessari per combatre la crisi i impulsar el PIB. La història de Robinson Crusoe que esmenta l’autor ens serveix per exemplificar la importància que té ser emprenedor i abastir-se dels propis coneixements per sobreviure, sense esperar ajuda de l’exterior. Així doncs, utilitzant aquest referent com a paral·lelisme és bàsic comptar amb emprenedors, ja no només perquè són un dels pilars d’aquesta política sinó perquè també són un engranatge fonamental pel bon funcionament de l’economia. Per tant, s’ha de començar a prendre mesures per incentivar aquest esperit emprenedor a partir de l’educació i la cultura per enriquir a la societat i sobretot, per potenciar el seu desenvolupament.

“Las crisis económicas”, l’últim bloc, és més aviat un més a més, un afegitó que ens serveix per explicar quina situació estem vivim i com aquesta es pot allargar o contraure a mesura que passin els anys. No és un fet casual que formi part del final del llibre, perquè segurament si estigués al principi, la capacitat d’anàlisi seria poca o nul·la. La conclusió que el lector pot arribar a treure és que la crisi actual no és global, sinó que només afecta als països desenvolupats. I la sortida d’aquesta? Queda a l’aire, esperant que algun dia, ja sigui per la bona aplicació de les polítiques reguladores citades o gràcies a l’ajuda dels països en vies desenvolupament s’oxigeni i revisqui l’economia mundial.

En definitiva, ¡Quiero entender de economía! és un llibre que pretén reflectir les preocupacions que poden arribar a tenir la majoria d’estudiants preocupats per l’economia i per l’entorn que els rodeja. Gràcies a l’audàcia del Víctor Català a l’hora de convertir el llibre en una conversa, s’aconsegueix que el lector tingui un paper protagonista en la trama adquirint el rol del nebot. I sense voler-ho, el lector s’acaba plantejant les mateixes preguntes que qüestiona el nebot i que serviran per poder fer un anàlisi de l’actual situació econòmica des d’un punt de vista més crític.

Sota el meu parer, és un llibre pràctic si tens inquietud per conèixer les mesures polítiques que s’apliquen per regular l’economia així com els errors que algunes decisions poden portar a l’explosió d’una crisi. Podríem dir que és com un full de ruta o un mapa per orientar a tots aquells que es sentin perduts pel que fa l’economia.

#lecturas #closeconomy #Català #Quieroentenderdeeconomía #macroeconomia #economia