La sortida del laberint, de Miquel Puig (2013)

La sortida del laberint posa sobre la taula algunes possibles solucions per sortir de la crisi econòmica i financera en la que portem estancats des de l’any 2007. Miquel Puig ens planteja en tres capítols ben diferenciats, des d’un punt de vista personal, quines han estat les causes de la crisi a Espanya i Catalunya.

Amb la seva obra, Puig intenta desemmascarar els tòpics sobre la crisi i la bombolla immobiliària. D’aquesta manera, l’autor analitza les diferents trajectòries dels països de l’Europa occidental i tres determinades comunitats autònomes: Catalunya, el País Basc i les Illes Balears; classificant-les segons els seus models d’economies: extensives o intensives.

Gràcies a aquesta distinció, podem veure que l’economia extensiva alimenta la creació de llocs de treball però, a la vegada, tenen més atur, ja que els llocs de treball que crea acostumen a anar lligats a un nivell de qualificació i un salari baixos (Illes Balears i Catalunya).

D’altra banda, l’economia intensiva pretén potenciar la creació de treball que necessita, reduint l’atur i amb exigències més altes pel que respecta a la qualificació dels seus treballadors (País Basc).

D’aquesta classificació, Puig extreu que la principal causa de la situació espanyola i, concretament, catalana ha estat l’economia del turisme de masses que ha adoptat durant tants anys. El turisme ha atret els immigrants que han arribat a Espanya de manera il·legal però regulada per l’Estat en busca de llocs de feina. Els sector de restauració i hostaleria han vist la necessitat de contractar aquests immigrants amb un nivell d’educació més baix i un salari més precari. D’aquesta manera, l’atur de la població autòctona ha augmentat greument durant els últims anys.

Tanmateix, l’autor ens explica com va ser la bombolla immobiliària que va afectar a tot el món i, més concretament, la febrada constructora que es va viure a Espanya i Irlanda i que ha provocat una crisi més profunda, de la qual Espanya encara paga les conseqüències.

Finalment, centrant-nos en temes de política social i d’afers exteriors, l’autor proposa sis solucions per poder sortir d’aquest laberint que ha provocat la crisi. Encara que no troba una solució que s’adeqüi com anell al dit, una cosa està molt clara: no sortirem de la crisi repetint els mateixos errors que vam cometre. La solució no és fer una reforma laboral i atraure més turisme, sinó fer polítiques públiques, fomentar el sector de la indústria i les exportacions.

Valoració

El llibre de Miquel Puig el podríem definir com un llibre sobre economia per a no experts. És a dir, ens parla de la complexa bombolla immobiliària que va explotar a Estats Units amb la fallida de grans empreses, d’una manera fàcil d’entendre i comprendre.

La sortida del laberint ens fa un repàs per la història entre el s. XX i XXI per veure en què ens hem equivocat i com rectificar-ho. Té un estil directe i planer i, amb l’ajuda de gràfiques i taules de dades, aconsegueix que interioritzem de manera senzilla conceptes referents a l’economia que d’una altra manera seguiríem sense entendre.

En diferents treballs, Puig expressa la seva preocupació per la immigració. Aquest llibre n’és un exemple, ja que parla de la immigració de persones no qualificades com una de les causes de la crisi que ha viscut Espanya i, concretament Catalunya. Tanmateix, també esmenta quelcom semblant a un articles publicat al diari ARA sota el títol “Refugiats, tots; immigrants, no tots”. Aquí deixa entreveure, una vegada més, la preocupació pel baix nivell d’estudis que afavoreix als immigrants però perjudica els aturats autòctons que no poden trobar una feina que s’adapti al seu nivell.

D’altra banda, també posa sobre la taula de manera indirecta l’independentisme català; mostrant-se a favor. Així ho torna a fer al seu llibre Com Àustria o Dinamarca: La Catalunya possible, en el que ens parla dels models econòmics dels països nord - europeus i com Catalunya podria aprendre d’ells i adaptar diferents models que no es corresponguessin amb els de la tradició espanyola (l’economia extensiva, com ja hem esmentat abans).

Així doncs, no hi ha divergència d’opinions en les diferents obres de l’autor. Es mostra clar i concís amb les seves idees i la seva ideologia política.

Pel que fa als aspectes positius propis de la lectura repetiria el que ja hem dit abans. És una lectura molt fàcil d’entendre per persones que no estan especialitzades en la matèria. Explica els conceptes de manera fàcil i lleugera fent que els conceptes que podrien portar més maldecaps resultin entenedors.

L’ajut de gràfiques i taules, com hem dit abans, també acompanyen al lector per percebre de manera gràfica totes les dades que la lectura aporta. Serveix de referent per comparar diferents països en els diversos anys i com uns han millorat i altres no tant.

D’altra banda, si haguéssim d’esmentar alguns punts millorables de la lectura potser seria que tot el que presenta l’autor són solucions que es presentarien en un context molt favorable – pràcticament impossible –. Entenc, doncs, que les solucions que Puig proposa no són res més que suposicions, constatades, però suposicions.

Fa reflexionar al lector per a que n’extregui les seves pròpies conclusions però, a la vegada, qüestiona tot el que ja sabíem i allò que creiem cert deixant-nos la ment en blanc esperant que ens expliqui com sortir del laberint.

Finalment, des de la meva humil opinió com estudiant de tercer de Periodisme sense cap mena d’especialització en Economia o Política, m’agradaria comentar el que m’ha semblat a mi la lectura i ajudar als indecisos a llegir-la o no.

És una lectura amena, entretinguda i ràpida. Miquel Puig expressa amb claredat les principals idees de les que tracta el llibre, donant una visió documentada. Tanmateix, fa paral·lelismes en la història que ens poden ajudar a entendre millor el que estem vivint.

Animo a tot aquell que no estigui gaire convençut de començar el llibre a que ho faci. Sempre és útil saber què passa al món, què ha passat i de quina manera es poden resoldre en un futur alguns problemes que podrien afectar novament a l’economia mundial.

En conclusió, La sortida del laberint de Miquel Puig és una lectura molt recomanable a tot aquell que estigui interessat en saber per què som on som ara, com hi hem arribat i com podem sortir d’aquí, d’un laberint de deutes i males gestions que ens han portat a ser un dels països amb la taxa d’atur més elevada de la Unió Europea.

#MiquelPuig #Sortidadellaberint #Edicions62 #ressenya #crisi #Catalunya #Bombollaimmobiliària #lecturas