El hombre que cambió su casa por un tulipán, de Fernando Trias de Bes (2009)

Fernando Trias de Bes duu a terme un llibre amè i planer, un assaig per explicar la bombolla financera així com pautes per entendre com es formen i per què exploten. A més, l’autor elabora una petita guia per ajudar-nos a invertir i a poder analitzar la situació de les diverses bombolles.

Fernando Trias de Bes és escriptor i economista espanyol. Actualment, treballa al suplement Dinero de diari La Vanguardia, a El País Semanal i al Diari Ara. El llibre “El hombre que cambió su casa por un tulipán” li ha fet guanyar el premi “Temas de Hoy” al 2009 i això no és casualitat, perquè aquesta obra dirigida a un gran públic i sense un target específic, explica de manera clara i didàctica fets econòmics relacionant-los amb la història. En definitiva, un llibre dedicat sobretot per aquelles persones que s’adormen llegint la secció d’economia del diari.

Segurament podríem catalogar aquest assaig amb adjectius com fàcil, accessible i entretingut perquè l’autor aconsegueix fer interessant un tema que a simple vista es pot fer molt pesat. I encara més per aquells que no estan acostumats a endinsar-se en el món de les finances. A partir d’exemples senzills és possible posar-te en el paper de l’inversor i tenir la capacitat de saber com has d’actuar davant d’una bombolla. Un llibre que té doble funció, la d’informar i a l’hora la de fer-te raonar. Així doncs, Fernando Trias de Bes, atempta a la moralitat per fer-te veure que moltes vegades caiem en l’error de seguir al remat, de creure que allò que fa tothom és el que està bé i d’aquesta manera, pensem que si la situació es torça la culpa no és nostra i sinó d’aquells als que un dia els hi vas fer cas.

L’autor divideix el llibre en dues parts: la primera merament descriptiva i la segona explicativa. La primera sintetitza les grans bombolles econòmiques de la història. Així doncs, analitza la febre de les tulipes (1636-1637); la bombolla dels Mars del Sud (1711-1720); el crac de 1929; la bombolla que esclata al Japó als anys 90 i la crisi subprime (2006-?). De Bes mostra l’evolució de les diferents bombolles posant-nos en context, és a dir, ens narra l’origen que provoca l’escat de les diferents bombolles així com a l’hora interpel·la amb la condició humana i les seves presses de decisió que són totalment errònies i les fa caure en el Síndrome del Necio.

Si haguéssim de definir la intenció que l’economista té al elaborar el llibre segurament parlaríem de prevenció, ja que intenta informar sobre les característiques de les bombolles especulatives amb la intenció que nosaltres no caiguem en el mateix parany. Per tant, parlem d’un llibre que està a l’abast de tothom perquè l’objectiu és percatar de les bombolles especulatives a qualsevol que pugui plantejar-se invertir els seus estalvis o directament, li interessi la temàtica però no tingui nivells molt alts d’economia. En resum, la clau està en aprendre els punts bàsics de les bombolles especulatives i d’aquesta manera, aconseguir dissipar la ignorància, la confusió i la presumpció que aquestes provoquen.

És important comptar amb una breu explicació de les bombolles que l’autor analitza en la primera part del llibre per poder concloure amb una moralitat.

La febre de les tulipes. És la crisi que porta per nom el títol del llibre, on el principal culpable de l’origen

d’aquesta bombolla és l’especulació o el rumor. Es probable que l’autor hagi titulat el llibre amb el nom d’aquesta bombolla, ja que és el precedent de les bombolles que vindran a continuació i que encara que sembli mentida, totes i cadascuna d’elles s’han generat per la mateixa causa: la especulació. Es cau sempre en el mateix error o dit d’una manera més popular, es cau sempre amb la mateixa pedra.

De manera anecdòtica l’autor explica què va succeir perquè una tulipa acabes costant més que una casa. Perquè pensat fredament, qui canviaria la seva casa per una tulipa? Més d’un riuria i pensaria “jo, no ho faria pas” però estic casi convençuda que la persona que ho digues seria la primera en caure a la trampa. L’esclat d’aquesta bombolla bé donat per l’ostentació, les ganes d’aparentar i l’avarícia. L’autor ens ensenya que sempre es tendeix a tirar pel camí fàcil i que en aquests moments quan veus que tot són avantatges no caus que també hi poden haver desavantatges. Fins que arriba un punt que pum!, peta tot. I tu i mil persones més us quedeu amb bulbs de tulipa que malauradament s’han quedat sense demandants.

La febre de les tulipes serveix per representar les altres bombolles. La bombolla dels Mars del Sud (1711-1720) que introdueix el concepte de la influència de personatges famosos. Si Isaac Newton va invertir en la Companyia dels Mars del Sud, per què no fer-ho? Error. Centrem-nos i meditem les coses, però no hi ha manera tornem al mateix, l’especulació guanya la partida i tu efectivament, ho perds tot.

I què dir del crac del 1929? A cas tampoc es tracta d’especulació? Aquesta bombolla va ser la primera que va produir una crisi mundial, ja que va provocar una caiguda dels valors borsaris que va fer que l’economia tardes dècades en poder-se recuperar. En aquest punt, s’introdueixen els conceptes de pagaments a terminis així com les compres palanca o sigui, el que coneixem com a préstecs que l’únic que fan és fomentar el creixement de les bombolles. Però en cap moment es planteja que la borsa pot baixar. No, home no! “La borsa només puja, cavaller”.

L’eclipsi del Sol Naixent o el que és el mateix, la bombolla immobiliària japonesa iniciada als anys noranta. Fernando Trias de Bes assimila aquesta bombolla a la situació actual d’Espanya. El problema? El mateix que en les anteriors bombolles. S’especula sobre un producte i aquest puja de preu, tothom el vol adquirir perquè efectivament no es cau que en algun moment aquest es desplomarà i el seu valor disminuirà. Com dèiem abans, guanyar diners de la manera més fàcil i més ràpida, i a partir d’aquí es crea el caos. Tothom vol invertir, ningú es vol quedar fora. I el final? Doncs ja el sabeu, un desastrós final que Japó encara continua pagant.

Per últim, analitza la crisi subprime (2006-?). La més actual de totes i de fet, la que encara perdura. Aquesta generada per la proliferació de crèdits i hipoteques a clients de risc ha tingut com a conseqüència una gran crisi devastadora pel sistema financer internacional.

Es molt probable que la part més important del llibre més que la mera descripció i la reflexió de les diferents bombolles explicades anteriorment sigui l’explicació del síndrome del Necio. Així com els símptomes que esmenta l’autor. El conjunt d’aquests s’acaba convertint en una veritable patologia, que efectivament té solució. La cura és més senzilla del que es creu, es tracta de mantenir el cap fred i pensar per tu mateix. Podríem dir doncs que Trias De Bes utilitza l’humor per tractar de la manera més lleu possible la niciesa dels humans. Acaba sent un conte que té com a fi una moralitat: no segueixis el remat, pensa per tu i actua.

#lecturas #fernandotriasdebes #burbuja #economia